Notícies
07.05.2024La microscòpia òptica dels CCiTUB es fa servir per validar nanopartícules com a vehicles per al lliurament d'àcids nucleics en el tractament de diverses malalties
En Benjamín Torrejón, tècnic del laboratori de Biologia (Microscòpia Òptica Avançada) de Bellvitge dels CCiTUB, ha col·laborat amb investigadors de la facultat de farmàcia de la UB, del departament de nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de l’IDIBELL, en un estudi per validar nanopartícules com a eines per al tractament de diferents malalties, el qual ha estat publicat a la revista European Journal of Pharmaceutics and Biopharmaceutics.
Les nanopartícules basades en lípids són una eina útil per al lliurament d'àcids nucleics i han estat considerades com una aproximació prometedora per al tractament de diverses malalties. Tanmateix, els efectes secundaris d’aquest tipus de tractament són motiu de preocupació i s'han esmentat algunes estratègies per millorar la selectivitat de les nanopartícules sòlides de lípid (en anglès SLNs). L'objectiu d'aquest estudi era provar formulacions de SLNs que incorporaven el lípid colesterol-9-carboxinonanoat (9CCN) com a senyal per ser internalitzat, per dirigir els oligonucleòtids antagomiR a dins dels macròfags. Es van formular quatre SLNs, i aquells amb un diàmetre mitjà de 200 nm i que permetien la unió dels antagomiR, van ser seleccionats per a estudis in vitro. Es van realitzar assajos de viabilitat cel·lular, eficiència de transfecció i captació cel·lular en macròfags in vitro utilitzant citometria de flux i imatges confocals, i es va demostrar que els SLNs que incorporaven 25 mg de 9CCN eren la millor formulació.
Posteriorment, es va utilitzar un antagomiR per estudiar la seva distribució en diferents teixits en el model in vivo (ratolins) d'aterosclerosi ApoE-/-, desprès de la seva administració intravenosa. Utilitzant aquest model, es va demostrar que les SLNs amb el senyal fagocític 9-CCN s'adrecen als macròfags i alliberen la càrrega d'antagomiR de manera selectiva.
Aquest estudi reflecteix l'avenç en el disseny de nanopartícules per al lliurament específic de fàrmacs mitjançant la utilització de senyals d'orientació específics per a certs tipus cel·lulars. Això pot obrir portes a teràpies més eficaces i amb menys efectes secundaris per a malalties que involucren la participació de macròfags, com ara l'aterosclerosi.