|
Lloc: COSMOCAIXA. Sala Alfa
Seminaris de diferents especialistes en Nanotecnologia
“De los nanómetros a los teravatios. Retos de los nanomateriales para la ingeniería ” (Pedro Gómez)
El nostre model energètic està en transició cap a la sostenibilitat. El desenvolupament de
nanomaterials i dels fonaments de la nanociència seran claus (comencen a ser- ho ja) per fer viables noves tecnologies de generació, emmagatzematge, gestió i ús de l'energia dins d'aquest nou model.
“Nano-lectors del DNA: els metges del futur” (Jordi Díaz Marcos)
La xerrada tindrà com objectiu explicar el concepte de seqüenciació del DNA, i els principals mètodes de seqüenciació basats en Nanotecnologia: Nanostring, Nanopore… així com altres prototipus basats en membranes de grafè. S’explicarà la importància de la detecció de mutacions al DNA pel tractament personalitzat del càncer, i s’explicarà el concepte de “Medicina de precisió” mitjançant una activitat interactiva.
“NANO LEGO” (Pablo Guardia)
La nanotecnologia permet poder fabricar quasi qualsevol material a escala nanomètrica i en forma de partícula (2-100 nm). Aquestes noves entitats nanomètriques (nanopartícules) no només presenten noves propietats anònimes als nostres ulls a la macroescala, sinó que també poden ser excel·lents unitats per a construir materials més complexos. És a dir, podem emprar les nanopartícules com a peces de LEGO per a fabricar estructures per sobre del nanòmetre, més complexes i amb múltiples funcionalitats. Com en un joc de LEGO, les límits estan a la nostra imaginació i no en les nanopartícules!
“Uns bacteris nanotecnòlegs” (Anna Roig)
En aquesta xerrada descobrireu com uns bacteris molt espavilats fabriquen nanocel•lulosa (veureu en un vídeo com la fem). Us explicaré com en el nostre laboratori fem materials funcionals (magnètics, conductors elèctrics,....) a partir d’aquesta cel•lulosa. Veureu un exemple de com es poden fer servir per a convertir calor residual en energia elèctrica. I tot això gràcies a uns bacteris nanotecnòlegs!.
“Ara toca girar la truita: convertim les emissions i residus en combustibles sostenibles” (Teresa Andreu Arbella)
Davant de l’augment de les emissions de diòxid de carboni és necessària la creació d’economies circulars de carboni, que permetran la transició energètica a un futur sostenible. A la xerrada, s’explicarà com els nanomaterials en podran ajudar a convertir l’aigua i el diòxid de carboni, la biomassa o els residus en combustibles sintètics, que jugaran un paper clau en la reducció de combustibles fòssils.
“Pot la nanotecnologia ajudar-nos a fabricar òrgans? ” (Celia Ximenes)
Amb la nanotecnologia, s’han obert un milió de possibilitats en el camp de la medicina i la salut. En la enginyeria de teixits, els nanomaterials poden ser de utilitat a fi de mimetitzar les interaccions que les cèl·lules realitzen de forma natural entre elles. S’explicarà en que consisteix la enginyeria de teixits i com els nanomaterials prometen un avanç en aquest camp.
“Ara toca girar la truita: convertim les emissions i residus en combustibles sostenibles” (Teresa Andreu Arbella)
En aquesta xerrada descobrireu com uns bacteris molt espavilats fabriquen nanocel•lulosa (veureu en un vídeo com la fem). Us explicaré com en el nostre laboratori fem materials funcionals (magnètics, conductors elèctrics,....) a partir d’aquesta cel·lulosa. Veureu un exemple de com es poden fer servir per a convertir calor residual en energia elèctrica. I tot això gràcies a uns bacteris nanotecnòlegs!.
“Transició ecològica: Nanomaterials al rescat” (Ángel Pérez del Pino)
Vivim en un moment històric. L’impacte de la civilització humana a la biosfera és considerable i és necessària una transició ecològica urgent. Per sort, ens trobem immersos en una revolució científico-tecnològica que pot aportar eines efectives a l’esmentada transició ecològica. Bona part d’aquesta revolució es basa en el desenvolupament de nanomaterials funcionals. Què són els nanomaterials? Què els fa tan especials? De quina manera poden ajudar en la transició ecològica?
“El Futur en Diagnòstic precoç de Malalties” (Mònica Mir)
La constant recerca de sistemes de diagnòstic mèdic més fàcils d’utilitzar, de ràpida resposta i més propers al pacient, ha donat peu al desenvolupament dels sistemes d’anàlisis immediat per diagnòstic personalitzat. Per aquest propòsit és necessària la integració dels processos de tractaments de mostra i la detecció dels analits d’interès en un equip miniaturitzat i automatitzat, conegut com a laboratori en un xip.
“Un viatge a través de la simulació molecular cap a la gran escala: materials del futur per a l’emmagatzemament d’energies renovables” (Adela Svobodova Sedlackova)
Les tècniques computacionals ens permeten estudiar la matèria a un nivell fonamental i entendre fenòmens macroscòpics. Això facilita el desenvolupament de nous materials, com per exemple, els emprats en sistemes d’emmagatzemament tèrmic (TES) en centrals solars, imprescindibles per a la transició cap a tecnologies de baixa empremta de CO2. Aquí és on entra en joc la nanociència: els nanofluids són una opció de futur prometedora de TES
“Tenim nanomaterials als edificis?” (Laia Haurie)
La xerrada versarà sobre l’aplicació de la nanotecnologia al sector de l’edificació. Portaré mostres per tal que els participants puguin experimentar els aspectes que aniré assenyalant al llarg de la conferència.
“Juguem al “NO veig, NO veig…què NO veus?. El nanomón” (Javier Fernández)
La xerrada pretén mostrar exemples quotidians on les nanopartícules són una realitat o ho seran en breu i com, a partir de la pròpia natura, podem utilitzar les nanoestructures pel nostre benefici. S’explicarà quina és la problemàtica a l’hora d’industrialitzar el procés i es donaran exemples en diferents sectors incloent les nanosuperfícies.
“Per què inventa Volta la pila? Què és un procés redox? Per què són necessaris els ions en una bateria? Què és la potència? Per què fa falta acoblar sistemes d’emmagatzemament d’energia a les fonts d’energia renovables?” (Daniel Rueda)
Us heu preguntat alguna vegada perquè diem piles i bateries als dispositius d’emmagatzemament d’energia elèctrica que utilitzen cada dia? En aquesta xerrada respondrem a aquesta pregunta descobrint els fonaments del funcionament dels actuals sistemes d’emmagatzemament d’energia elèctrica, descobrint així les seves limitacions i els reptes a afrontar de cara al canvi a un model energètic basat en les renovables.
“Deu-a-la-menys-nou amb les mans: Quan no tot és com sembla?” (Xavier Batlle)
Farem nanociència amb les mans, amb la nostra Taula Periòdica portàtil, recordant que enguany és el seu 150è aniversari! Com la (nano)ciència és joc i passió, jugarem amb nanopartícules magnètiques, i veurem que, en el nanoMon, res és el que esperem: l'or és de color lila! A banda d’aquesta dimensió lúdica, els nanomaterials tenen/tindran impacte en les nostres vides: vehiculació de fàrmacs cap a cèl•lules específiques, agents de contrast en imatges de ressonància, detecció de petites quantitats de biomolècules tals com hormones, cèl•lules tumorals o antibiòtics en aliments, d’entre d’altres. Una societat oberta del segle XXI ha de tenir prou cultura científica com per a poder opinar sobre aquestes possibilitats.
"Petits, però poderosos imants” (Lluis López)
La nanoescala es situa en molts ordres de magnitud per sota del metre, per poder-la observa necessitem de potents eines, i una d’elles és el Microscopi electrònic de Transmissió (TEM) que fins i tot va més enllà i és capaç de veure els àtoms.
“I com observem la nanoEscala? Parlem de TEM, l’eina que permet veure els àtoms” (Arantxa Fraile)
Parlarà de la importància dels nanoimants a la vida diària. Des de potents emmagatzemadors d’informació en els nostres discs durs a sorprenents aplicacions en medicina i biotecnologia. Us mostraré com emprant un microscopi gegant podem desxifrar i manipular aquests imants.
“Posant el que falta o traient el que sobra? Com construïm el nostre nanomón?”” (Anna Vilà)
Les microtecnologies tradicionals es solen basar en dipositar cada capa i donar-li forma treient la part que no interessa abans de dipositar la següent (“top-down”) per a construir sistemes en 3D amb formes i funcionalitats variades. En canvi, s’ha desenvolupat nanotecnologies que parteixen de les peces i les superposen com si fossin els mahons d’una construcció (“bottom-up”). Revisarem exemples i variants dels dos mètodes.
| 
