Notícies
09.09.2026L’anàlisi isotòpica d’alta precisió clau en un nou estudi que posa en qüestió l’origen de la formació del Sapropel 1 al Mediterrani oriental
Les unitats d’Espectroscòpia Atòmica i Molecular (EAM) i d’Espectrometria de Masses – Anàlisi Isotòpica (EMAI) dels CCiTUB han col·laborat en un treball liderat per investigadors de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb University of the Aegean i el Hellenic Centre for Marine Research (HCMR), que posa en qüestió els mecanismes que van conduir la formació d’una capa rica en matèria orgànica als sediments del Mediterrani oriental, coneguda com Sapropel 1, fa entre 11000 i 6000 anys. Aquest treball ha estat publicat a la revista Communications Earth & Environment, del grup Nature Portfolio.
La formació del Sapropel 1 ha estat atribuïda tradicionalment a una major descàrrega d’aigua dolça al Mediterrani oriental provinent dels rius del nord d’Àfrica i a l’augment de les precipitacions en zones costaneres del Mediterrani nord-oriental, el que va donar lloc a l’estancament i desoxigenació de les aigües profundes i finalment al dipòsit i la conservació de grans quantitats de matèria orgànica al fons marí.
Aquest estudi, basat en l’anàlisi de diversos traçadors en mostres de sediments marins d’un testimoni de la mar Egea central, posa en qüestió aquest origen. Entre aquests traçadors es troben alguns analitzats amb instrumentació dels CCiTUB. En particular, els isòtops de Nd i Sr han estat mesurats amb l’espectròmetre de masses de plasma d’inducció acoblat multi-col·lector Plasma 3 (Nu Instruments), mentre que el δ18O i el δ13C han estat analitzats amb l’espectròmetre de masses Finnigan MAT 252.
Els diferents traçadors analitzats proporcionen informació sobre la procedència dels sediments o les condicions hidrogràfiques de la zona, el que ha permès demostrar que la intrusió d’aigua del Mar Negre dins de la mar Egea va tenir un impacte molt més important del que es pensava en la formació del Sapropel 1. En aquest sentit, les mesures d’alta precisió del isòtops de Nd i Sr així com del δ18O i el δ13C han estat crítiques per obtenir aquestes conclusions.
Enllaç a l’article: [+]