Notícies
17.10.2024El laboratori de Paleomagnetisme ajuda a entendre l’evolució tectonosedimentària de la conca d’avantpaís sudpirinenca durant el Paleogen
El Laboratori de Paleomagnetisme dels CCiTUB i del GEO3BCN-CSIC ha col·laborat en dos nous estudis magnetoestratigràfics que aporten informació clau sobre l’evolució tectònica i sedimentària de la conca d’avantpaís sudpirinenca durant el Paleogen, un període que abasta aproximadament des de fa 66 milions fins a 23 milions d’anys.
El primer estudi, publicat a The Depositional Record, es centra en la zona oriental d’aquesta conca, a la làmina del Cadí, específicament al sinclinal de Ripoll. Mitjançant un perfil magnetoestratigràfic compost de 6,5 km de potència (gruix de sediments), que cobreix un rang de temps des del Paleocè fins al Lutecià mitjà (fa entre ~ 64 i 42 milions d’anys), els investigadors van analitzar les capes sedimentàries i com aquestes enregistren l’evolució tectònica de la zona.
El segon estudi, publicat a Marine and Petroleum Geology, revisa l’evolució tectònica i sedimentària de la subconca d’Àger, a la part central de la conca sudpirinenca. Per a fer-ho, els científics van analitzar cinc perfils magnetoestratigràfics, que abasten el Paleogen inferior i mitjà. Aquests perfils, juntament amb informació de fòssils (biostratigrafia) d’ organismes marins i terrestres, van permetre estudiar com van evolucionar les zones d’acumulació de sediments (depocentres) entre el Paleocè i l’Eocè inferior (fa entre ~ 66 i 49 milions d’anys).
Els resultats d’ambdós estudis han permès establir una nova cronologia per a aquestes conques i una correlació sòlida entre elles. Tota aquesta informació s’ha sintetitzat en una sèrie de mapes paleogeogràfics que mostren l’evolució de la conca sudpirinenca entre el Paleocè i l’Eocè inferior. A més, els estudis revelen que els sistemes sedimentaris d’origen pirinenc a les diferents subconques van evolucionar en sincronia durant l’Eocè inferior.
Ambdós treballs s’han realitzat en el marc de la tesi doctoral d’en Philemon Juvany, realitzada al Dpt. de Dinàmica de la Terra i l’Oceà, de la facultat de Ciències de la Terra UB, amb finançament dels projectes Marie Skłodowska-Curie Innovative Training Networks (H2020-MSCA-ITN-2019) Signal Propagation in Source to Sink for the Future of earth Resources and Energies (S2SFuture) i PID2019-106440GB-C21 (Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades).
Què és la datació magnetoestratigràfica?
El camp geomagnètic ha experimentat multitud d'inversions de polaritat magnètica no periòdiques al llarg de la història de la Terra. La magnetoestratigrafia es basa en la capacitat de les roques d'adquirir una magnetització romanent paral·lela a la direcció del camp magnètic terrestre present quan aquestes es formen, el que permet establir una zonació de les sèries sedimentàries en funció de la seva polaritat magnètica. Cada porció del registre sedimentari d’una polaritat determinada s’anomena “magnetozona”. La datació magnetoestratigràfica fa referència a la identificació en el registre sedimentari de "magnetozones", que es poden correlacionar amb crons geomagnètics d'edat equivalent de l'Escala de Temps de Polaritat Geomagnètica.