Notícies
27.02.2024El laboratori de paleomagnestisme dels CCiTUB participa en l’obtenció de les primeres dades arqueomagnètiques completes d’Asia Central
La Dra. Bet Beamud, responsable del laboratori de Paleomagnetisme dels CCiTUB i Geociències Barcelona (Geo3BCN-CSIC) , ha participat en un estudi on es presenten les primeres dades arqueomagnètiques completes del vector camp magnètic per a Àsia Central, una àmplia regió que ha estat durant molt de temps inexplorada des d'un punt de vista arqueomagnètic. Des del laboratori de Paleomagnetisme s’ha participat tant en el mostreig de les estructures de combustió als jaciments arqueológics d’Uzbekistan com en la mesura de la direcció magnètica i la paleointensitat d’aquestes mostres.
El treball en què també hi participen la Universitat Complutense de Madrid (UCM) , l’Instituto de Geociencias (IGEO CSIC), investigadors del Dpt. d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Salamanca ha estat publicat a la revista ‘Journal of Geophysical Research: Solid Earth’ sota el títol “First Full-Vector Archeomagnetic Data From Central Asia (3 BCE to 15 CE Centuries): Evidence for a Large NonDipole Field Contribution Around the First Century BCE”.
L’arqueomagnetisme
El camp geomagnètic canvia en el temps i l'espai. Aquests canvis es coneixen en els últims segles a través d'observacions directes recopilades per satèl·lits i observatoris geomagnètics. No obstant, per conèixer el comportament del camp geomagnètic per escales de temps més llargues, es necessiten mesures indirectes basades en l'estudi paleomagnètic de materials arqueològics i geològics. En aquest context, l'arqueomagnetisme és la disciplina que estudia la direcció i la intensitat del camp geomagnètic passat investigant les propietats magnètiques de materials arqueològics de terrissa cuita ben datats.
Les noves dades es van obtenir de 9 forns excavats al sud d'Uzbekistan, amb edats que van des del 200 aC fins al 1429 dC. A partir dels resultats obtinguts, l’autora principal de l’estudi ha desenvolupat una actualització regional de la família de models globals de variació del camp magnètic “SHAWQ” incorporant per primera vegada, dades arqueomagnètiques d’alta qualitat per Àsia Central. Els resultats dels models indiquen una important contribució del camp no dipolar en aquesta regió als voltants del segle I aC, que es manifesta amb baixes intensitats del camp magnètic a la superfície, associades a la presencia d’una zona de flux invers al límit nucli-mantell en aquesta regió.
Enllaç a l’article [+]
Enllaç al laboratori de Paleomagnetisme [+]